Doncs si, en Ramon Figueras ha revalidat el títol de Campió del Món de Descens per segon any consecutiu, en la categoria Màster 45.El cap de setmana anterior, a Cadis, ja va tornar guanyar el Campionat d’Espanya per setena vegada. Això demostrava que l’estat de forma era òptim per afrontar aquest Mundial a Andorra.

Igual que ens els darrers quatre anys, el rider Igualadí del equip Best – Moto Club Igualada també prenia part en el Mundial amb tota la il·lusió i competitivitat possible.Malgrat que sempre ha estat en el podi final, aquesta vegada la pressió era diferent ja que era l’home a batre després que l’any passat a Itàlia, es proclamés Campió per primera vegada.

El traçat del Bike Park de Vallnord, molt tècnic i llarg amb molta exigència física degut als seus forts pendents i un terreny dur i pedregós, amb moltes arrels fa que els riders arribin al final del mateix, ben esgotats. Però en el cas del Ramón, aquests tipus de traçat li encaixa molt, ja que la seva gran qualitat tècnica, combinat amb la seva experiència són factors que juguen a favor seu.

Aquesta vegada, el plantejament de cursa va començar el Dijous fent tot el recorregut a peu, per tal de memoritzar i visualitzar tots els obstacles, traçades, etc…La organització havia previst els entrenaments lliures pel Dijous i els cronometrats pel Divendres. En Ramón va anar fent diverses baixades, però sense completar mai tot el circuit sencer, sinó anar-ho fent per seccions, al màxim de velocitat per comprovar tram per tram si les traçades escollides eren les òptimes. A mes, li va servir per acabar de posar la bici a punt.

Al final del dia arriben els entrenaments cronometrats. Ara si toca fer tota la baixada sencera. Això definirà l’ordre de sortida per la cursa, i així començar a veure el ritme i nivell dels competidors. I si, el Ramon ja assoleix el millor temps. Però cal retocar la traçada en alguns punts i decideix muntar un pneumàtic que li doni una millor sensació.

La pressió està servida.

I arriba el Dissabte, dia de St Joan. Tot es decidira en un sola baixada de competició. El circuit, en bones condicions i del seu grat. Encara en la última baixada d’entrenaments prèvia a la cursa, decideix variar el pas d’un obstacle. A la sortida, l’ordre es invers al temps de la classificatòria, això vol dir que ell és l’ultim pilot de la seva categoria en prendre la sortida. Els nervis hi són, no perdonen, però la confiança i les ganes de baixar divertint-se fa que els primers metres de cursa ja li donin les millors sensacions. Sense errades, pilotant fluid, amb un pas per corba ràpid i net, va superant obstacles sense haver d’arriscar més del previst. I el temps intermitg no enganya. Ja s’ha col·locat en primera posició!!

L’speaker de la zona d’arribada anuncia per megafonia que el Ramon baixa amb aquest millor temps intermitg. Pel la gent del equip, riders i amics , els minuts d’espera fins a veure el Ramon a sortir de la part del bosc es fan eterns. Només li cal traçar un prat per encarar un salt artificial i després enllaçar la gran peralta que l’ha de portar fins a l’arc d’arribada…..la cridòria dels assistents, l’ambient del speaker, fa que tothom estigui pendent del crono.

I si !!!….el Ramon ho ha tornat a fer, i para el crono en uns 5:25:81 per tornar a ser el Campió del Món Màster 45 per segon any consecutiu! !!!

La explosió d’alegria es compartida per tothom i de seguida comença a rebre les felicitacions dels seus rivals, equip, organitzadors, jutges, amics…finalment, la cerimònia protocol·lària de l’entrega de medalles i del maillot de Campió del Món arrodoneix un cap de setmana de somni.

Un cop més, el Ramon no deixa de sorprendre a uns i altres, no només pels seus resultats esportius, sinó per la seva estima i passió a una especialitat tant espectacular i arriscada com es el descens de mountain bike

Felicitats Bi-Campió !!!

Xavi Cano, Moto Club Igualada

L’increïble Ramon Figueras en arribar a meta.